S'acaba el curs de
tercer. L'estiu es presenta bé. Enguany he aconseguit aprovar tot el que em
quedava de cursos anterior i no duc res per al setembre. Això vol dir:
Vacances! (almenys d'estudis, de sa feina és un altre tema).
Ja hem fet el
primer període de pràctiques. Vam poder aplicar els coneixements adquirits així
com comprovar si les teories estudiades eren del tot certes, i veure si podem
extraure les nostres pròpies conclusions. Poc temps encara per definir-nos com
a docents amb un estil concret, però ja amb unes primeres experiències, que
s'afegeixen al nostre bagatge. Amb aquesta experiència, et dones conta de tot
el que has après, i de tot el que encara et falta per aprendre.
Aquest aspecte crec
que és quasi més important. Adonar-se de les teves carències o punts febles és
una passa important. Ja saps cap a on endinsar o investigar per millorar la
teva pràctica.
Altre aspecte que
em va marcar enguany és el fet de prendre consciència de perquè i per a què es
fan les coses. És a dir, si realment tenen sentit les coses que estem fent, si
són significatives par als que van dirigides, i si realment cobreix una
necessitat real. I ha un dit: “Si s'ha d'anar, es va, però anar per res és
tonteria”.
Però, alerta, a
vegades pensem que no són una necessitat, i sí que ho son....ho dic per exemple
perquè de vegades sento dir a un pare-mare que si el seu fill va a estar
jugant, per això no el du a un lloc. I s’equivoquen... el joc és una
necessitat, i a més a més, és una eina i una font d'aprenentatge.
Per acabar vull
remarcar la importància que té aquest aspecte de reconèixer les necessitats i
poder demostrar-les, de cercar les evidències. Per això és necessari observar
als infants i esbrinar què ens estén demanat, sense o amb paraules. I, clar,
per fer tot això, no s'ha d'oblidar la importància de documentar, de
enregistrar els moments de l'aula, i les nostres reflexions. Per sort van tenir
formació en aquestes competències l'any passat, a segon (;D), encara que sigui
ara quan li trobo el sentit més significatiu...
Tot arriba a
engranar-se, tot encaixa, o hauria d’encaixar.
Vos deix, bon
estiu, fins aviat!
Felisa