Necessitat d'explorar, d'experimentar

Hola,

S'acaba el curs de tercer. L'estiu es presenta bé. Enguany he aconseguit aprovar tot el que em quedava de cursos anterior i no duc res per al setembre. Això vol dir: Vacances! (almenys d'estudis, de sa feina és un altre tema).

Ja hem fet el primer període de pràctiques. Vam poder aplicar els coneixements adquirits així com comprovar si les teories estudiades eren del tot certes, i veure si podem extraure les nostres pròpies conclusions. Poc temps encara per definir-nos com a docents amb un estil concret, però ja amb unes primeres experiències, que s'afegeixen al nostre bagatge. Amb aquesta experiència, et dones conta de tot el que has après, i de tot el que encara et falta per aprendre.

Aquest aspecte crec que és quasi més important. Adonar-se de les teves carències o punts febles és una passa important. Ja saps cap a on endinsar o investigar per millorar la teva pràctica.

Altre aspecte que em va marcar enguany és el fet de prendre consciència de perquè i per a què es fan les coses. És a dir, si realment tenen sentit les coses que estem fent, si són significatives par als que van dirigides, i si realment cobreix una necessitat real. I ha un dit: “Si s'ha d'anar, es va, però anar per res és tonteria”.

Però, alerta, a vegades pensem que no són una necessitat, i sí que ho son....ho dic per exemple perquè de vegades sento dir a un pare-mare que si el seu fill va a estar jugant, per això no el du a un lloc. I s’equivoquen... el joc és una necessitat, i a més a més, és una eina i una font d'aprenentatge.

Per acabar vull remarcar la importància que té aquest aspecte de reconèixer les necessitats i poder demostrar-les, de cercar les evidències. Per això és necessari observar als infants i esbrinar què ens estén demanat, sense o amb paraules. I, clar, per fer tot això, no s'ha d'oblidar la importància de documentar, de enregistrar els moments de l'aula, i les nostres reflexions. Per sort van tenir formació en aquestes competències l'any passat, a segon (;D), encara que sigui ara quan li trobo el sentit més significatiu...

Tot arriba a engranar-se, tot encaixa, o hauria d’encaixar.

Vos deix, bon estiu, fins aviat!

Felisa